És clinofília, o només amor genuí pel teu llit?

Segur que tots hem sentit parlar d'algunes “fílies” curioses, però sabies que hi ha una “fília” específica que podries estar experimentant sense adonar-te'n? Et parlem ni més ni menys que de la clinofília, un terme que descriu el no voler aixecar-se del llit i romandre-hi estirat tot el temps possible, sense necessitat de dormir. Sona com l'excusa ideal per gaudir del clàssic “només cinc minuts més”. Però què significa realment la clinofília?

Els dos costats de la Clinofília

En termes mèdics, la clinofília es refereix a la tendència de romandre en una posició reclinada o a la síndrome de quedar-se al llit, que de vegades s'associa amb condicions de salut mental. Pot ser seriós quan interfereix amb la vida diària. És diferent de la hipersòmnia, una necessitat extrema de dormir. Winston Churchill passava llargues hores al llit, fins i tot treballant des d'allà. Tenia hàbits de descans poc convencionals i sovint hi escrivia, llegia i prenia decisions polítiques. També Franz Kafka passava temps perllongat al llit, de vegades sentint una forta desconnexió del món exterior.

No obstant això, fora de l'àmbit mèdic, la clinofília sovint es fa servir de manera més juganera. És el plaer de les mantes càlides i acollidores, la comoditat dels llençols frescos i l'excusa perfecta per a un diumenge de mandra.

Ets un Clinòfil?

Sents que el teu llit és com un imant que t'atreu? Somies a arraulir-te sota els llençols? Si és així, podries ser un clinòfil (en el bon sentit). Però aquí hi ha el detall: estimar el teu llit és saludable, però si comença a interferir amb les teves responsabilitats, relacions o activitats diàries, ho hauries de tenir en compte. Una conversa amb un ésser estimat o un professional podria marcar la diferència.

Considera el teu llit com un refugi acollidor, un espai per relaxar-te i recarregar energies. Però no deixis que es converteixi en una barrera entre tu i el món. Després de tot, la vida fora del llit és plena d'aventures… i realment val la pena llevar-se per viure-les.